Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua d’Albinyana, situada en un pla prop del cim de la Serra del Quadrell, construïda damunt la roca. L'ermita és de nau única amb volta de canó i absis recte. Del conjunt destaca l'espadanya d'un sol cos que s'aixecà aprofitant una gran penya. L'exterior de l'ermita està reforçada per dos contraforts, i està il•luminada per petites espitlleres. Una escalinata mena cap a la porta d'accés. A l'interior hi havia un altar barroc del segle XVIII.
![]()
![]()
Les primeres notícies documentals que es tenen de l'ermita i dels ermitans que ocuparen la casa annexa daten del segle XVIII. La primera referència a l'ermita data de l'any 1714, el primer ermità està documentat l'any 1739, i fou Josep Ferrer, i el retaule es va fer l'any 1737 per l'artista Josep Masalva d'Igualada i sota encàrrec del rector Fèlix Mayner. Documents anteriors esmenten una "torre enderrocada" que deuria formar part de l'estructura defensiva de l'antic castell i que va ser aprofitada com a campanar en construir la capella.
http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/63781/92212
Llegia que al mes de juliol de l'any 1936, i com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, a la placeta del davant de l'ermita es van cremar els estris i ornaments que contenia, entre els que hi havia l'altar barroc, i es va abandonar la casa de l'ermità.
Som un poble d’excessos, això ens portava perdre la guerra i a patir una llarguíssima dictadura, ara sembla que volem tornar a repetir l’experiència,oi?.
Li deixava a Sant Antoni de Pàdua la meva pregaria perquè la presenti davant de l’Altíssim, Senyor, allibera el meu poble!!!!
Les primeres notícies documentals que es tenen de l'ermita i dels ermitans que ocuparen la casa annexa daten del segle XVIII. La primera referència a l'ermita data de l'any 1714, el primer ermità està documentat l'any 1739, i fou Josep Ferrer, i el retaule es va fer l'any 1737 per l'artista Josep Masalva d'Igualada i sota encàrrec del rector Fèlix Mayner. Documents anteriors esmenten una "torre enderrocada" que deuria formar part de l'estructura defensiva de l'antic castell i que va ser aprofitada com a campanar en construir la capella.
http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/63781/92212
Llegia que al mes de juliol de l'any 1936, i com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, a la placeta del davant de l'ermita es van cremar els estris i ornaments que contenia, entre els que hi havia l'altar barroc, i es va abandonar la casa de l'ermità.
Som un poble d’excessos, això ens portava perdre la guerra i a patir una llarguíssima dictadura, ara sembla que volem tornar a repetir l’experiència,oi?.
Li deixava a Sant Antoni de Pàdua la meva pregaria perquè la presenti davant de l’Altíssim, Senyor, allibera el meu poble!!!!