Em meravella en la mateixa proporció , la pervivència – encara - d’un bon nombre d’aquelles cases d’estiueig que s’aixecaven a Cardedeu en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX, coincidint amb l’arribada del tren i un període de bonança econòmica, i la minsa informació sobre aquest valuós patrimoni a la que hom pot accedir des de la xarxa.
Perquè Cardedeu no té un Catàleg de Patrimoni, consultable per via telemàtica ?.
Em situava al carrer Llinars i retratava el petit templet i la torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, de la casa de número 271 a l’Avinguda del Rei en Jaume.
Campmajor, és el nom de la casa, quina tanca – si més no – sembla que és obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), que per encàrrec de Dolors Granes, o Granés ? - de la que enlloc s’esmenta el segon cognom – projectava ja l'any 1910.
Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercataunya@gmail.com el nom i cognoms del promotor, el segon cognom de Dolors Granes, o Granés ? , i les dades de l’autor, mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava l’edifici.
Recordeu-vos sempre que CATALUNYA, i CARDEDEU, NOMÉS ens té a nosaltres
Perquè Cardedeu no té un Catàleg de Patrimoni, consultable per via telemàtica ?.
Em situava al carrer Llinars i retratava el petit templet i la torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, de la casa de número 271 a l’Avinguda del Rei en Jaume.
Campmajor, és el nom de la casa, quina tanca – si més no – sembla que és obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), que per encàrrec de Dolors Granes, o Granés ? - de la que enlloc s’esmenta el segon cognom – projectava ja l'any 1910.
Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercataunya@gmail.com el nom i cognoms del promotor, el segon cognom de Dolors Granes, o Granés ? , i les dades de l’autor, mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava l’edifici.
Recordeu-vos sempre que CATALUNYA, i CARDEDEU, NOMÉS ens té a nosaltres